Una mirada crítica, sovint satírica i sempre esmolada de l’actualitat social i política és el que ens ofereixen cada dia sense excepció els dibuixants humorístics. “La política retratada” vol donar, per primer cop, una visió global i contextualitzada de la nostra història recent a través del dibuix humorístic.
Revisitar l’opinió que ens havíem format dels esdeveniments recents a través del dibuix humorístic és un dels objectius d’aquesta mostra. L’altre és posar de manifest la funció social de l’humor gràfic tot traient de l’anonimat el col·lectiu dels ninotaires del nostre país i elevant-los a la categoria que mereixen.

La sàtira i l’humor gràfic com a expressió i arma política, compten amb una llarga tradició i la seva història segueix molt de prop les incidències de la lluita per la llibertat de premsa. Cada dia, sense excepció, els dibuixants humorístics ens proveeixen d’un retrat crític i acurat de l’actualitat política i social jugant un paper important en la construcció crítica de l’opinió col·lectiva.
A punt de celebrar-se els 40 anys en democràcia, és un bon moment per parar i revisitar la nostra història recent de manera diferent: a través de l’obra dels dibuixants humorístics. De les primeres eleccions democràtiques fins avui, “La política retratada” vol contraposar la memòria individual sobre els fets viscuts, amb la representació que n’han fet els ninotaires. Els efectes en el visitant poden ser dos: que es consolidin les opinions formades o que es sacsegin tot posant-les en qüestió.

PER PRIMERA VEGADA, UNA MOSTRA COL·LECTIVA
Els dibuixants humorístics són opinadors destacats a la premsa i, avui també a les xarxes socials. No obstant això, han passat inadvertits en l’àmbit expositiu amb l’excepció d’algunes mostres monogràfiques puntuals. Una d’aquestes exposicions va ser la que el Palau Robert va dedicar, el 2007, a Cesc, un dels millors comunicadors gràfics del país, amb el nom “La força d’un traç”, coincidint amb el primer aniversari de la seva mort.
El traç i la mirada personal crítica o humorística dels dibuixants humorístics són seguides massivament. Si algú crea universos propis injectant vitalitat i capacitat crítica al món on vivim, aquests són els ninotaires. Connectats amb la realitat, contribueixen amb les seves vinyetes a enriquir, amb humor i crítica, l’experiència i opinió de les persones.

A PRIMERA LÍNIA DE FOC DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
Els ninotaires són la primera línia crítica dels esdeveniments quotidians i excepcionals. Retraten la realitat amb una visió sovint humorística i sempre esmolada. La síntesi d’imatge i paraula en un acudit té una història que es remunta als propis inicis de la premsa. L’acudit ha recollit l’actualitat i n’ha opinat o reflexionat sovint utilitzant la disfressa del dibuix satíric, que permet dir coses que dites altrament serien massa dures o censurables.
És per això, per ser els més atrevits, que els ninotaires han estat des de sempre objectiu de censura i d’atacs totalitaristes.

RECONEIXEMENT CULTURAL
Històricament, el dibuix humorístic ha tingut entre els seus practicants les figures més representatives i innovadores del dibuix. Tots els dibuixants de renom han explorat aquest llenguatge: d’Opisso a Junceda i d’Apa a Cesc. Avui, amb les noves tecnologies, el píxel substitueix la tinta i s’obren noves possibilitats plàstiques: apareixen el collage, la tipografia i el disseny com a noves tècniques comunicatives afegides al traç propi de cada autor.
Tot i la riquesa del col·lectiu, podem afirmar sense reserves que dibuixants humorístics, ninotaires i altres manifestacions pròximes són els grans oblidats de les arts visuals. Potser perquè treballen a cavall de la premsa, l’opinió i la política. Potser perquè treballen des de l’anonimat. Potser perquè es mouen en el terreny de l’humor.
Sigui pel motiu que sigui, per la qualitat artística de la seva obra i pel paper que juguen en la construcció crítica de l’opinió col·lectiva, toca obrir-los les portes de l’olimp de les arts visuals. I en aquest sentit, aquesta exposició vol ser una modesta contribució.

EL TEST DEL PROGRÉS: 40 ANYS EN TRANSICIÓ
“La Política retratada” és el resultat d’una important tasca de buidatge d’hemeroteca dels darrers 40 anys. Una recerca que ha permès definir els vuit àmbits de l’exposició i alhora identificar els temes de cada àmbit que després s’han demanat en forma d’obra publicada als dibuixants.
Ja en la fase d’investigació s’ha identificat una constant: la repetició. Una repetició tal que acudits antics són avui plenament vigents i viceversa. Un joc interactiu amb el visitant de l’exposició permet prendre consciència d’aquesta constant de repetició. I és que el ressorgiment de temes que semblaven superats es produeix una vegada i una altra alternant-se amb l’aparició de nous temes propis d’un món en moviment.

200 ACUDITS DE 48 AUTORS PUBLICATS EN 57 MITJANS I PUBLICACIONS
Imaginar-se el nombre de ninotaires que hi poden haver al nostre país i multiplicant-los per tants dies com té l’any i per tants anys com portem de democràcia, ens donaria una idea de la magnitud de l’obra produïda. No és voluntat de l’exposició l’exhaustivitat, ni de temes ni d’autors, perquè seria senzillament impossible. Sí que és però la voluntat de “La política retratada”, la representativitat, com ho mostra la llista d’autors amb obra en l’exposició i els mitjans on s’ha publicat.